Ja n’hi ha prou! Estem fartes de veure com dia rere dia el poder econòmic i les seves titelles polítiques destrueixen la possibilitat d’una vida digna per la majoria de persones. Amb l’excusa del control del dèficit públic i el pagament del deute, retallada rere retallada, ajust rere ajust estant acabant amb els drets socials que són el nostre patrimoni col·lectiu. Retallen la sanitat pública, l’educació pública, les pensions públiques. Reforma rere reforma precaritzen les condicions de treball en una societat destrossada per l’atur i on els joves, amb més del 50% d’aturats, veuen com s’esvaeix qualsevol possibilitat de desenvolupar-se socialment. Nosaltres no hem de pagar la seva crisi. No tenim perquè tolerar que ens ensorrin en la misèria mentre continuen repartint-se el nostre patrimoni col·lectiu. Mentre retallen, ajusten i reformen ja s’han repartit més de 120.000 milions d’euros, de tots, en diferents plans d’ajuts als bancs, els mateixos que s‘han forrat durant tota l’època del “pelotazo”. Els Urdangarín, Millet, Bankia, i un llarg etc. han especulat i robat el que han volgut i encara ningú no ha anat a la presó. Al contrari, molt d’ells, com el Rodrigo Rato, encara continuen essent personatges “respectables” amb sous astronòmics. No podem aguantar més tanta pudor. És urgent airejar la casa!! La sanitat pública és un dels drets socials que actualment està essent agredit de forma més brutal. Des a Catalunya per part de CIU, des del govern central per part del PP. En el pressupost per l’any 2013 la Sanitat pública patirà una retallada del 22% que haurem d’afegir a la retallada del 13% que ja patiren els pressupostos entre 2010 i 2012. Al govern de CiU, mentre alliberava als més rics de la societat (500 famílies) de pagar l’impost de successions (160 milions d’euros ), no li ha tremolat la mà per fer pagar el cost de la crisi als més febles. Una de les formes en que ho ha fet és retallant en la Sanitat pública. Ha eliminat llits dels hospitals, tancat consultes i quiròfans, restringit les urgències dels ambulatoris i allargat la llista d’espera. A més continua reforçant el procés de privatització de la sanitat. Gràcies a la llei “Òmnibus” avui existeix la possibilitat de que els hospitals públics lloguin a pacients privats les plantes i els quiròfans tancats. Però és que a més amb l’entrada en vigor l’1 de juliol del Reial decret 16/2012 hem avançat (encara més) cap a una sanitat racista i classista. Aquest decret exclou de l’atenció sanitària integral a les persones migrants indocumentades, als joves majors de 26 anys que no han entrat en el sistema de la Seguretat Social, les persones que treballen en l’economia informal o han treballat en països sense acord de SS, o les dones que s’han dedicat a les tasques domèstiques sense remuneració. Han liquidat el dret Universal a la Sanitat!! A més en aquesta llei s’han inclòs mesures de repagament que afectaran de forma molt important a les persones amb menys recursos i als malalts crònics. La normativa obliga a pagar entre el 30% i el 60%, en funció de la renda, del preu dels medicaments. Aquesta mesura cal afegir-la al pagament de ”l’Euro per recepta” imposada a Catalunya pel Govern de CIU i del PP. Aquesta normativa pot arribar a representar un increment de 61 euros més en la despesa sanitària que caldrà afegir al cost del repagament espanyol. Amb aquestes mesures ens volen obligar a pagar una cosa que ja hem pagat amb els nostres impostos. Està clarament demostrat que el repagament és injust, perquè afectarà de forma més greu als més febles i precaris de la societat, en un context amb més de 600.000 persones aturades a Catalunya, on el 60% dels i les assalariades cobra menys de 1000 euros, on el 23% dels pensionistes del conjunt de l’Estat es troba en situació de pobresa i existeixen 580.000 llars on no hi entra cap ingrés. A més, el repagament és una mesura ineficaç perquè no aconsegueix reduir la despesa sanitària al incrementar-se aquesta per altres vies (deteriorament de la salut pública, tractament més cars, etc.) i en definitiva representa un impost més a les persones malaltes a les que es culpabilitza de la seva situació. Per tot això tenim moltes raons per prendre el carrer. Cada dia més. Ens declarem insubmisses a l l’Euro per recepta com a una mostra de rebuig cap a les agressions que pateix la Sanitat Pública i el conjunt de Drets Socials. Al contrari del que opinen Boi Ruiz o Mas Colell, nosaltres pensem que la Sanitat és un dret social universal i a més volem que sigui de la màxima qualitat per tothom. No estem disposats a que la converteixin en una mercaderia més per engreixar els beneficis de mútues i asseguradores només a disposició del més rics de la societat. Cal que siguem moltes les que aixequem la nostra veu contra l’injustícia que estem patint. La defensa dels drets socials és la defensa del patrimoni que ens han deixat generacions de persones lluitadores que pensaven i defensaven una societat per tothom. Per dignitat i justícia. Defensem-los!!!
ASSEMBLEA PER LA JUSTICIA SOCIAL
De Ponent i el Pirineu
No hay comentarios:
Publicar un comentario